Quedem a les 8 a la pista: primer arriba el Mosso i poc més tard en Jorgirrín, que sorprenentment va dir que vindria i ha vingut. Enfilem cap a Montiró per trobar a en Saldaña i la Víctima, de camí el ferro den Jorgirrín comença a donar problemes, li ha posat cadena nova i li salten els plats, els pinyons i les dents de la boca. Mentre esperem als altres a Montiró intento reparar lo irreparable, en se de mecànica de bicis, però no soc mag. En Jorgirrín es caga en tot, per un cop que es desperta per venir i va i te averia mecànica, decideix seguir fins que el ferro aguanti.
Arriba en Saldaña i em comunica que la Víctima ha esmorzat un plat de llenties abans de sortir: comentem que es qüestió de temps que les llenties surtin, pot ser més tard o mes aviat, però sortir, sortiran.
Enfilem directes cap a Palauborrell sentint de fons el cric crac cric crac del ferro den Jorgirrín, al final decideix posar el plat petit i fer servir només dos pinyons, ja tinc un company de singlespeed! A la Víctima li estan començant a pujar les llenties però de moment aguanta.
Anem directes cap al Via Crucis, la víctima ja s’arrossega, a l’entrada casi cau, i en plena recta s’enganxa amb una branca i també va per terra, com va l’últim per desgràcia ningú ho veu, només les conseqüències. El mosso segueix sense cap problema, segurament al.lucinant pel personal amb qui s’ha ajuntat.
A Colomers comença el que a partir d’ara anomenarem ‘La ruta de les llenties’.
Comencem per un camí estret pedregós que devia haver sigut una via romana, el dia anterior en sec es feia be, però amb la pluja de la nit està tot molt moll i clar, si a més de coixos els hi poses entrebancs pues es converteix en una romeria. Fins i tot en Saldaña ha de posar peu a terra en algun moment. Jo no, per suposat.
La pujada es converteix en una lluita constant entre la víctima i les llenties, la resta només pensem en quin moment sortiràn.
Seguim la ruta, trobem molt de fang, el que encara la fa més dura (per mi no, pels altres), el paisatge es fantàstic, sembla mentida que hi pugui haver indrets així tant a prop.
Arribats a un punt ens fiquem per un corriol de pujada que passa per dintre del bosc, vaig primer i veig una dona collint espàrrecs, darrera meu ve en Saldaña i més enredera tot l’autobús, i darrera l’autobús, la Víctima.
Sortim del corriol, arriba Saldaña i després Jorgirrín i el Mosso, comenten que s’han menjat un puro d’un tiu que estava collint espàrrecs...esperem i esperem però la Víctima no arriba, quan arriba ens explica que el fum del puro ha sigut el detonant per que les llenties sortissin a la superfície. Hem guanyat la porra.
Anem malament de temps i decideixo retallar la sortida 10km perquè si no lleparem a casa. Al mosso la ciàtica el va respectant, Jorgirrín va tota l’estona amb plat petit més feliç que un nen amb sabates noves i la víctima va com pot.
No se perquè no l’hem abandonat.
Sense acabar de fer la nova ruta enfilem directes a casa per Valldevià, però segur que hi tornarem perquè la ruta que ha descobert el mestre Sex es fantàstica.
Dissabte que ve: Montgrí!
